Song | Sarrià |
Artist | Maria del Mar Bonet |
Album | Raixa |
Download | Image LRC TXT |
Potser el destí ens ha duït aquí; | |
potser l'atzar, potser el vent, o la mar... | |
Vençut per l'ànsia, i no puc parlar... | |
Somio on dormen els amants, | |
i la història de Mallorca creix al seu costat. | |
No podríem recordar-la sense Sarrià. | |
I jo t'estim | |
i t'aclam; | |
em mor i reneixc | |
a la clastra que em guarda i escolta | |
el batenc intens, perdut, immens, del cor. | |
Oh, bressol! Deler contra la mort de l'amor. | |
Nascut de tu em vares desterrar... | |
La veu tremola quan t'ho vull cantar. | |
La terra crema sota els camps de blat. | |
la terra, ma terra de Sarrià. | |
El meu cel, un cel d'argent, desclou el nostre esguard: | |
la grandesa que ens evoca el nom de Sarrià |
Potser el desti ens ha du t aqui | |
potser l' atzar, potser el vent, o la mar... | |
Ven ut per l'a nsia, i no puc parlar... | |
Somio on dormen els amants, | |
i la histo ria de Mallorca creix al seu costat. | |
No podri em recordarla sense Sarria. | |
I jo t' estim | |
i t' aclam | |
em mor i reneixc | |
a la clastra que em guarda i escolta | |
el batenc intens, perdut, immens, del cor. | |
Oh, bressol! Deler contra la mort de l' amor. | |
Nascut de tu em vares desterrar... | |
La veu tremola quan t' ho vull cantar. | |
La terra crema sota els camps de blat. | |
la terra, ma terra de Sarria. | |
El meu cel, un cel d' argent, desclou el nostre esguard: | |
la grandesa que ens evoca el nom de Sarria |
Potser el destí ens ha du t aquí | |
potser l' atzar, potser el vent, o la mar... | |
Ven ut per l'à nsia, i no puc parlar... | |
Somio on dormen els amants, | |
i la histò ria de Mallorca creix al seu costat. | |
No podrí em recordarla sense Sarrià. | |
I jo t' estim | |
i t' aclam | |
em mor i reneixc | |
a la clastra que em guarda i escolta | |
el batenc intens, perdut, immens, del cor. | |
Oh, bressol! Deler contra la mort de l' amor. | |
Nascut de tu em vares desterrar... | |
La veu tremola quan t' ho vull cantar. | |
La terra crema sota els camps de blat. | |
la terra, ma terra de Sarrià. | |
El meu cel, un cel d' argent, desclou el nostre esguard: | |
la grandesa que ens evoca el nom de Sarrià |