| Song | Estrofa al Vent |
| Artist | Maria del Mar Bonet |
| Album | Raixa |
| Jo escric al vent aqueixa estrofa alada | |
| per a què el vent la porti cel enllà | |
| jo vull seguir-la amb ma candent mirada, | |
| plorós de no poder-la acompanyar. | |
| Entre els hiverns, quan vibri la ventada, | |
| el meu vers per l'espai ressonarà, | |
| i sobre els homes sa brunzent tonada | |
| durà el so d'un incògnit oceà. | |
| I cantarà en la lira de les branques | |
| i de la lluna en les crineres blanques | |
| o en l'arquet de silenci de la nit. | |
| I eternament la maternal Natura | |
| l'espargirà per la infinita altura | |
| quan el meu nom, obscur, serà extingit. |
| Jo escric al vent aqueixa estrofa alada | |
| per a què el vent la porti cel enllà | |
| jo vull seguirla amb ma candent mirada, | |
| ploró s de no poderla acompanyar. | |
| Entre els hiverns, quan vibri la ventada, | |
| el meu vers per l' espai ressonarà, | |
| i sobre els homes sa brunzent tonada | |
| durà el so d' un incò gnit oceà. | |
| I cantarà en la lira de les branques | |
| i de la lluna en les crineres blanques | |
| o en l' arquet de silenci de la nit. | |
| I eternament la maternal Natura | |
| l' espargirà per la infinita altura | |
| quan el meu nom, obscur, serà extingit. |