| Song | Captatio benevolentiae |
| Artist | Manel |
| Album | Els Millors Professors Europeus |
| Download | Image LRC TXT |
| Provem d'encaixar en escenes boniques, | |
| en ports de diumenge farcits de ganivets, | |
| en grans sobretaules on els avis canten, | |
| en nits vora el foc abraçats a una manta. | |
| Es tracta de ser els simpàtics del barri, | |
| els que ballen i ballen fins que els músics parinn | |
| i irrompre arrogants lluint les millors gales | |
| en discos amb dones amb feines estables. | |
| I, a vegades, ens en sortim. | |
| I, a vegades, ens en sortim. | |
| I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. | |
| I, a vegades, una carambola de sobte ens demostren que ens en sortim. | |
| Busquem quedar bé en el retaule magnífic | |
| dels que van pel món amb posat monolític | |
| i afronten la vida mirant-la a la cara | |
| i un dia, contentes, compren flors a sa mare. | |
| Intentem trampejar per ser persones dignes, | |
| el pare modèlic que volen les filles, | |
| el de la veu greu, el de la mà forta, | |
| que paga un vermut i que arregla una porta. | |
| I després tancar els ulls i sentir el món en calma | |
| i dos ocellets fent piu-piu dalt d'un arbre | |
| havent enllestit un gran epitafi | |
| que arranqui somriures a tots els que passin | |
| I, a vegades, ens en sortim. | |
| I, a vegades, ens en sortim. | |
| I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. | |
| I, a vegades, una carambola de sobte ens demostren que ens en sortim. | |
| I, a vegades, ens en sortim. | |
| I, a vegades, ens en sortim. | |
| I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. | |
| I, a vegades, se'ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim. | |
| I, a vegades, contra tot pronóstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic, | |
| tot fent evident, | |
| que per un moment, | |
| ens en sortim. |
| Provem d' encaixar en escenes boniques, | |
| en ports de diumenge farcits de ganivets, | |
| en grans sobretaules on els avis canten, | |
| en nits vora el foc abra ats a una manta. | |
| Es tracta de ser els simp tics del barri, | |
| els que ballen i ballen fins que els m sics parinn | |
| i irrompre arrogants lluint les millors gales | |
| en discos amb dones amb feines estables. | |
| I, a vegades, ens en sortim. | |
| I, a vegades, ens en sortim. | |
| I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. | |
| I, a vegades, una carambola de sobte ens demostren que ens en sortim. | |
| Busquem quedar b en el retaule magn fic | |
| dels que van pel m n amb posat monol tic | |
| i afronten la vida mirant-la a la cara | |
| i un dia, contentes, compren flors a sa mare. | |
| Intentem trampejar per ser persones dignes, | |
| el pare mod lic que volen les filles, | |
| el de la veu greu, el de la m forta, | |
| que paga un vermut i que arregla una porta. | |
| I despr s tancar els ulls i sentir el m n en calma | |
| i dos ocellets fent piu-piu dalt d' un arbre | |
| havent enllestit un gran epitafi | |
| que arranqui somriures a tots els que passin | |
| I, a vegades, ens en sortim. | |
| I, a vegades, ens en sortim. | |
| I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. | |
| I, a vegades, una carambola de sobte ens demostren que ens en sortim. | |
| I, a vegades, ens en sortim. | |
| I, a vegades, ens en sortim. | |
| I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. | |
| I, a vegades, se' ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim. | |
| I, a vegades, contra tot pron stic una gran bestiesa capgira all que cr iem l gic, | |
| tot fent evident, | |
| que per un moment, | |
| ens en sortim. |
| Provem d' encaixar en escenes boniques, | |
| en ports de diumenge farcits de ganivets, | |
| en grans sobretaules on els avis canten, | |
| en nits vora el foc abra ats a una manta. | |
| Es tracta de ser els simp tics del barri, | |
| els que ballen i ballen fins que els m sics parinn | |
| i irrompre arrogants lluint les millors gales | |
| en discos amb dones amb feines estables. | |
| I, a vegades, ens en sortim. | |
| I, a vegades, ens en sortim. | |
| I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. | |
| I, a vegades, una carambola de sobte ens demostren que ens en sortim. | |
| Busquem quedar b en el retaule magn fic | |
| dels que van pel m n amb posat monol tic | |
| i afronten la vida mirant-la a la cara | |
| i un dia, contentes, compren flors a sa mare. | |
| Intentem trampejar per ser persones dignes, | |
| el pare mod lic que volen les filles, | |
| el de la veu greu, el de la m forta, | |
| que paga un vermut i que arregla una porta. | |
| I despr s tancar els ulls i sentir el m n en calma | |
| i dos ocellets fent piu-piu dalt d' un arbre | |
| havent enllestit un gran epitafi | |
| que arranqui somriures a tots els que passin | |
| I, a vegades, ens en sortim. | |
| I, a vegades, ens en sortim. | |
| I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. | |
| I, a vegades, una carambola de sobte ens demostren que ens en sortim. | |
| I, a vegades, ens en sortim. | |
| I, a vegades, ens en sortim. | |
| I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. | |
| I, a vegades, se' ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim. | |
| I, a vegades, contra tot pron stic una gran bestiesa capgira all que cr iem l gic, | |
| tot fent evident, | |
| que per un moment, | |
| ens en sortim. |