| Song | Flor groga |
| Artist | Manel |
| Album | 10 milles per veure una bona armadura |
| Download | Image LRC TXT |
| Ja sabem com t'agrada aixecar el braç i calcular el pol d'on ve el vent, | |
| Ja hem gaudit de l'estil que exhibeixes quan marxes corrents. | |
| Ja hem entès que ets una ànima errant que abandona les cases quan tothom dorm, | |
| Que t'agrada menjar quan hi ha gana i dormir si ve son. | |
| Però pensa't-ho bé que després, tard o d'hora, sempre arriba el moment | |
| Quan s'obre com una flor rara el penediment | |
| I entens, com si totes les bruixes del món coincidissin llegint-te el futur, | |
| Que és cosa de temps que et sorprenguis pensant que ho tenies, | |
| Que jo creia en tu. | |
| Ja sabem que tres mil aventures bateguen rabioses lluny d'aquest racó, | |
| Que els guerrers s'avorreixen si no hi ha una mica d'acció. | |
| Ja hem previst que només moriràs si algú et clava una daga daurada en el cor | |
| I que on t'enterri una bona gent hi creixerà un roure fort. | |
| I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid que sempre arriba el moment | |
| Quan s'obre com una flor groga el penediment. | |
| Si ho saps com si totes les bruixes del món t'estiguessin llençant un conjur, | |
| Una rima ancestral que et farà recordar que ho tenies, | |
| Que jo creia en tu. | |
| Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi penal | |
| Que es prohibeixi a la gent 'nar pel món buscant res que no pugui anomenar. | |
| Que la por estaria allà però, potser, per variar, aprendríem a passar-la junts | |
| I no et veuria mai més explicant-me que bé estaves quan ho tenies, | |
| Quan jo creia en tu. |
| Ja sabem com t' agrada aixecar el bra i calcular el pol d' on ve el vent, | |
| Ja hem gaudit de l' estil que exhibeixes quan marxes corrents. | |
| Ja hem ent s que ets una nima errant que abandona les cases quan tothom dorm, | |
| Que t' agrada menjar quan hi ha gana i dormir si ve son. | |
| Per pensa' t-ho b que despr s, tard o d' hora, sempre arriba el moment | |
| Quan s' obre com una flor rara el penediment | |
| I entens, com si totes les bruixes del m n coincidissin llegint-te el futur, | |
| Que s cosa de temps que et sorprenguis pensant que ho tenies, | |
| Que jo creia en tu. | |
| Ja sabem que tres mil aventures bateguen rabioses lluny d' aquest rac, | |
| Que els guerrers s' avorreixen si no hi ha una mica d' acci. | |
| Ja hem previst que nom s morir s si alg et clava una daga daurada en el cor | |
| I que on t' enterri una bona gent hi creixer un roure fort. | |
| I s quasi entranyable que oblidis tan r pid que sempre arriba el moment | |
| Quan s' obre com una flor groga el penediment. | |
| Si ho saps com si totes les bruixes del m n t' estiguessin llen ant un conjur, | |
| Una rima ancestral que et far recordar que ho tenies, | |
| Que jo creia en tu. | |
| Si em llev s i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi penal | |
| Que es prohibeixi a la gent ' nar pel m n buscant res que no pugui anomenar. | |
| Que la por estaria all per, potser, per variar, aprendr em a passar-la junts | |
| I no et veuria mai m s explicant-me que b estaves quan ho tenies, | |
| Quan jo creia en tu. |
| Ja sabem com t' agrada aixecar el bra i calcular el pol d' on ve el vent, | |
| Ja hem gaudit de l' estil que exhibeixes quan marxes corrents. | |
| Ja hem ent s que ets una nima errant que abandona les cases quan tothom dorm, | |
| Que t' agrada menjar quan hi ha gana i dormir si ve son. | |
| Per pensa' t-ho b que despr s, tard o d' hora, sempre arriba el moment | |
| Quan s' obre com una flor rara el penediment | |
| I entens, com si totes les bruixes del m n coincidissin llegint-te el futur, | |
| Que s cosa de temps que et sorprenguis pensant que ho tenies, | |
| Que jo creia en tu. | |
| Ja sabem que tres mil aventures bateguen rabioses lluny d' aquest rac, | |
| Que els guerrers s' avorreixen si no hi ha una mica d' acci. | |
| Ja hem previst que nom s morir s si alg et clava una daga daurada en el cor | |
| I que on t' enterri una bona gent hi creixer un roure fort. | |
| I s quasi entranyable que oblidis tan r pid que sempre arriba el moment | |
| Quan s' obre com una flor groga el penediment. | |
| Si ho saps com si totes les bruixes del m n t' estiguessin llen ant un conjur, | |
| Una rima ancestral que et far recordar que ho tenies, | |
| Que jo creia en tu. | |
| Si em llev s i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi penal | |
| Que es prohibeixi a la gent ' nar pel m n buscant res que no pugui anomenar. | |
| Que la por estaria all per, potser, per variar, aprendr em a passar-la junts | |
| I no et veuria mai m s explicant-me que b estaves quan ho tenies, | |
| Quan jo creia en tu. |