| Song | La bola de cristall |
| Artist | Manel |
| Album | 10 milles per veure una bona armadura |
| Mira, | |
| Surt el sol a les ciutats on haguéssim pogut viure | |
| I una llum plena de pau va inundant totes les cuines. | |
| Jo faig pinta de tranquil, i tu sembles tan tranquil·la. | |
| I ens crido: "Treu-te la disfressa i revela qui ets! | |
| No em crec que sigueu la vida que ens estem perdent". | |
| Mira, | |
| Tot ha anat segons el pla, quin exemple d'harmonia, | |
| Això és creure en el que un vol i invertir amb saviesa els dies, | |
| Si prens nota, crec que ens surt un bon llibre d'aforismes. | |
| I ens crido: "Observant-vos les mans, us he vist el truc! | |
| No sou realment la vida que ens hem perdut". | |
| Mira, | |
| Panderetes, serpentines, apa nena, quines mitges, | |
| Hi som tots, sí, però fixa't bé, com et miro, com em mires. | |
| Va, assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles! | |
| I ens crido: "Això és lamentable teatre amateur! | |
| I no la vida que se'ns escapa a cada moment". | |
| Mira | |
| Com els nervis no han pogut, les paraules que buscàvem. | |
| Les diem i no fan por, les diem amb la veu alta: | |
| "Amor meu, sempre hi seré, amor meu, com ho dubtaves?" | |
| I ens crido: "Ja sé de què aneu i he perdut l'interès! | |
| Que la vida que ens hem perdut simplement no existeix". |
| Mira, | |
| Surt el sol a les ciutats on hagué ssim pogut viure | |
| I una llum plena de pau va inundant totes les cuines. | |
| Jo faig pinta de tranquil, i tu sembles tan tranquil la. | |
| I ens crido: " Treute la disfressa i revela qui ets! | |
| No em crec que sigueu la vida que ens estem perdent". | |
| Mira, | |
| Tot ha anat segons el pla, quin exemple d' harmonia, | |
| Això é s creure en el que un vol i invertir amb saviesa els dies, | |
| Si prens nota, crec que ens surt un bon llibre d' aforismes. | |
| I ens crido: " Observantvos les mans, us he vist el truc! | |
| No sou realment la vida que ens hem perdut". | |
| Mira, | |
| Panderetes, serpentines, apa nena, quines mitges, | |
| Hi som tots, sí, però fixa' t bé, com et miro, com em mires. | |
| Va, assumimho, els dies bons gairebé som invencibles! | |
| I ens crido: " Això é s lamentable teatre amateur! | |
| I no la vida que se' ns escapa a cada moment". | |
| Mira | |
| Com els nervis no han pogut, les paraules que buscà vem. | |
| Les diem i no fan por, les diem amb la veu alta: | |
| " Amor meu, sempre hi seré, amor meu, com ho dubtaves?" | |
| I ens crido: " Ja sé de què aneu i he perdut l' interè s! | |
| Que la vida que ens hem perdut simplement no existeix". |