| Song | El gran salt |
| Artist | Manel |
| Album | 10 milles per veure una bona armadura |
| Download | Image LRC TXT |
| He fet un salt, un salt estrany | |
| que ens ha aixecat més de tres pams. | |
| Sortia fum, tan dens i blanc, | |
| i a dins tu i jo i el meu gran salt. | |
| Teníem por mirant a baix, | |
| teníem por i ens hem quedat | |
| mig abraçats, sentint el salt | |
| regalimant-me entre les mans. | |
| Els testimonis oculars | |
| diuen “quin salt, carai quin salt!”; | |
| les mares diuen als infants | |
| “no us apropeu, que ha fet un salt!”. | |
| Érem tu i jo amb el món a part | |
| i ara és el món que ens salvarà | |
| entre les runes d’aquest salt, | |
| que érem tu i jo i ja no ho som tant. | |
| Que això nens cau, que això nens cau! | |
| Crido el teu nom entre el fum blanc. | |
| “Agafa’t fort i, si pots, cau | |
| amb els dos peus i en un lloc pla”. | |
| I mereixíem un comiat | |
| més digne de ser recordat | |
| i no aquest veure’ns destrossats | |
| per la força de la gravetat. | |
| Tu, saltador que saltes salts! | |
| Tu, grimpador professional! | |
| Tu, amic per sempre ambulant | |
| que et defineixes pels teus salts! | |
| Que fàcil tot! Que bé que estàs! | |
| En els teus ulls il·luminats | |
| ja s’intueix la immensitat | |
| de tot un món al teu abast. | |
| La nit caurà, la nit caurà, | |
| la nit caurà i desplegaràs | |
| un somni dolç i atrotinat | |
| dels saltadors que salten salts. | |
| I fins demà, i fins demà, | |
| i, a fora, hi bufa un vent tan suau, | |
| i el saltador s’adormirà | |
| fent cara de res, | |
| fent cara de salt. |
| He fet un salt, un salt estrany | |
| que ens ha aixecat me s de tres pams. | |
| Sortia fum, tan dens i blanc, | |
| i a dins tu i jo i el meu gran salt. | |
| Teni em por mirant a baix, | |
| teni em por i ens hem quedat | |
| mig abra ats, sentint el salt | |
| regalimantme entre les mans. | |
| Els testimonis oculars | |
| diuen " quin salt, carai quin salt!" | |
| les mares diuen als infants | |
| " no us apropeu, que ha fet un salt!". | |
| É rem tu i jo amb el mo n a part | |
| i ara e s el mo n que ens salvara | |
| entre les runes d' aquest salt, | |
| que e rem tu i jo i ja no ho som tant. | |
| Que aixo nens cau, que aixo nens cau! | |
| Crido el teu nom entre el fum blanc. | |
| " Agafa' t fort i, si pots, cau | |
| amb els dos peus i en un lloc pla". | |
| I mereixi em un comiat | |
| me s digne de ser recordat | |
| i no aquest veure' ns destrossats | |
| per la for a de la gravetat. | |
| Tu, saltador que saltes salts! | |
| Tu, grimpador professional! | |
| Tu, amic per sempre ambulant | |
| que et defineixes pels teus salts! | |
| Que fa cil tot! Que be que esta s! | |
| En els teus ulls il luminats | |
| ja s' intueix la immensitat | |
| de tot un mo n al teu abast. | |
| La nit caura, la nit caura, | |
| la nit caura i desplegara s | |
| un somni dol i atrotinat | |
| dels saltadors que salten salts. | |
| I fins dema, i fins dema, | |
| i, a fora, hi bufa un vent tan suau, | |
| i el saltador s' adormira | |
| fent cara de res, | |
| fent cara de salt. |
| He fet un salt, un salt estrany | |
| que ens ha aixecat mé s de tres pams. | |
| Sortia fum, tan dens i blanc, | |
| i a dins tu i jo i el meu gran salt. | |
| Tení em por mirant a baix, | |
| tení em por i ens hem quedat | |
| mig abra ats, sentint el salt | |
| regalimantme entre les mans. | |
| Els testimonis oculars | |
| diuen " quin salt, carai quin salt!" | |
| les mares diuen als infants | |
| " no us apropeu, que ha fet un salt!". | |
| É rem tu i jo amb el mó n a part | |
| i ara é s el mó n que ens salvarà | |
| entre les runes d' aquest salt, | |
| que é rem tu i jo i ja no ho som tant. | |
| Que això nens cau, que això nens cau! | |
| Crido el teu nom entre el fum blanc. | |
| " Agafa' t fort i, si pots, cau | |
| amb els dos peus i en un lloc pla". | |
| I mereixí em un comiat | |
| mé s digne de ser recordat | |
| i no aquest veure' ns destrossats | |
| per la for a de la gravetat. | |
| Tu, saltador que saltes salts! | |
| Tu, grimpador professional! | |
| Tu, amic per sempre ambulant | |
| que et defineixes pels teus salts! | |
| Que fà cil tot! Que bé que està s! | |
| En els teus ulls il luminats | |
| ja s' intueix la immensitat | |
| de tot un mó n al teu abast. | |
| La nit caurà, la nit caurà, | |
| la nit caurà i desplegarà s | |
| un somni dol i atrotinat | |
| dels saltadors que salten salts. | |
| I fins demà, i fins demà, | |
| i, a fora, hi bufa un vent tan suau, | |
| i el saltador s' adormirà | |
| fent cara de res, | |
| fent cara de salt. |